Sur l'onde calme et noire où dorment les étoiles
La blanche Ophélia flotte comme un grand lys,
Flotte très lentement, couchée en ses longs voiles ...
Rimbaud
Rimbaud
La tragèdia en el món real és, segons el diccionari, un “esdeveniment funest, desgràcia, situació de misèria, etc.”. – Etc. inclòs a la definició.
En el món de la literatura, la tragèdia és una font inesgotable de morts. Però no és la mort el que fa la tragèdia. No només és la mort. És la vida que l’ha precedit i que no podia tenir altre final.
Crec que tot es resumeix en una cosa que Sòfocles li fa dir a Ismene, parlant amb Antígona: “Tens el cor ardent per coses que glacen la sang".
Henry Purcell – El lament de Dido (Emma Kirkby)
En el món de la literatura, la tragèdia és una font inesgotable de morts. Però no és la mort el que fa la tragèdia. No només és la mort. És la vida que l’ha precedit i que no podia tenir altre final.
Crec que tot es resumeix en una cosa que Sòfocles li fa dir a Ismene, parlant amb Antígona: “Tens el cor ardent per coses que glacen la sang".
Henry Purcell – El lament de Dido (Emma Kirkby)
La traducció d'Antígona d'on he pres les paraules d'Ismene és de Joan Castellanos.
La pintura és Ophelia d'Everett Millais.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada