Me’ls miro mentre es rebolquen en el cadàver putrefacte, lluitant per un os pelat, atacant les vísceres del cos mort i les dels seus competidors. Porten la putrefacció a les seves dents; el cadàver, fa un segon, era encara immaculat i ara put com si fes setmanes que es podreix al sol. J és massa fàcil, M degota per l’hermenèutica, K és ridículament autobiogràfic, maleïts tots. Cal disseccionar sense asaborir.
Acqua, o el que poden fer els nens...
Fa 15 anys
9 comentaris:
Inquietante
La alegría de la huerta.
Ho escrius tú?
Sí. Si no poso autor, és que és meu.
Doncs escrius molt i molt bé.
Ja voldría jo...
Gràcies, però no crec que escrigui tant i tant bé, ni de lluny. I sense ànims de sentar un precedent en el llençament de floretes, a mi m'agrada el que escrius i com ho escrius tú. El que he llegit, és clar...
Sí jo no escric res!
Tot es robat! :)
En tot cas accepto que t'agradi el que llegeixo (i de vegades resumeixo o torno a transcriure)
Petons
Home, juraría que com a mínim una de les últimes entrades sí és teva. O això o ens has enganyat! :-P
Sí, hi han cosetes meves aquí i allà :)
Publica un comentari a l'entrada