dimecres, 28 de gener de 2009

Tendresa

Tornava pel passeig quan una imatge ha atret la meva atenció: a la terrassa d’un bar un home jove posava la mà a la galta d’un de més gran, en un gest d’infinita tendresa. Un fill que estima el seu pare, he pensat primer. Després, en veure les mirades tan intenses i la perllongació del gest en el temps, he cregut que es tractava d’una parella. En qualsevol moment acabarien d’inclinar-se un sobre l’altre i es farien un petó.
Però en passar just pel davant, el miratge s’ha esberlat sobtadament. L’home jove s’ha enretirat de cop. A la mà duia un i-phone i, mentre passava l’altre braç per darrere del respatller de la cadira i s’hi repenjava, he sentit que deia “y esto puedes ponerlo en un montón de idiomas”. “Joder”, ha contestat l’altre que, deixant de mirar el seu company de taula, s’ha tornat a concentrar en la cervesa que tenia a davant seu.