Misèria

Ciutadans

Jo vinc d’un temps més fred. Abans de l’alba,
camins gebrats duien callades ombres
als finestrals brutosos de les fàbriques.
Avui aquelles ombres del passat
que van ensordir el món amb els seus cants
miren des de dins meu. No entenen res.
Contemplen, opulenta, una misèria
que ni sap que és misèria.
És el final d’un somni. Ara toca
fer democràtic l’art. Cap arbre alt.
Espantosament rics i, per això,
espantosament pobres.

Joan Margarit (Casa de Misericòrdia).