dimecres, 10 de desembre de 2008

Mecanismes


He vist un riu a París
aprop de sa torre gris.
He vist un paraigües esqueixat.
Tots es mecanismes.
Un home i sa dona aturats
conversen enterra amb un moix.
Sa dona desplega i desfà
tots es mecanismes.
I plou un dia normal,
sa gespa s´enverda i reviu,
ell tira es paraigües espenyat.
Tots es mecanismes.
I vola es pedaç ondulant
i com un insecte ferit
dins s´herba per sempre aturats
tots es mecanismes...

2 comentaris:

quim roig ha dit...

Un dia algú hi va descobrir l'ombra de Cortázar, en aquesta cançó magnífica:
http://laveinadelartic.blogspot.com/2008/01/antnia-font-canta-rayuela.html

E. ha dit...

Doncs ben trobat. Fa molts anys que em vaig llegir mitja Rayuela. Encara hi tinc el punt (un punt molt marejat i confús, pobret). Ara m'han vingut ganes de posar-m'hi amb renovades energies. Gràcies.