dijous, 4 de desembre de 2008

El que deixem enrere

No cal ser un pobre italià dels anys 40 a qui han robat la bicicleta – únic mitjà per sostenir la família – per veure’s aclaparat pels problemes. Però em pregunto si cal que ho paguin els nostres fills quan no hi ha lladres de bicicletes i el que ens aclapara és l’estafa immobiliària més gran de la història o la necessitat de consumir per fer funcionar el mecanisme d’engreix d’uns quants.

Ladri di biciclette. Vittorio de Sica, 1948.