No cal ser un pobre italià dels anys 40 a qui han robat la bicicleta – únic mitjà per sostenir la família – per veure’s aclaparat pels problemes. Però em pregunto si cal que ho paguin els nostres fills quan no hi ha lladres de bicicletes i el que ens aclapara és l’estafa immobiliària més gran de la història o la necessitat de consumir per fer funcionar el mecanisme d’engreix d’uns quants.
Acqua, o el que poden fer els nens...
Fa 15 anys
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada