Fer-se vell

Turner "The Fighting Téméraire tugged to her last Berth to be broken up". (1838)
.

Ser vell és que la guerra s’ha acabat.
Saber on són els refugis, ara inútils.
Joan Margarit.

Els primers vint anys de la meva existència els vaig passar amb l’esperança posada en el futur. Fer-se gran va ser començar a lamentar-se de les oportunitats perdudes, dels camins oberts que es van passar de llarg, de la inconsciència adolescent. Fins que un dia el lament va ser pel temps perdut en laments. Llavors vaig comprendre que la vida no podia anar de l’esperança del futur al penediment pel passat. Calia corregir els errors del passat en el present, traçar els camins del futur en aquell precís instant.
Però què fer quan ni tan sols saps d’on venen les bales que xiulen al teu voltant? Què fer quan comences a sospitar que arribaràs a la postguerra sense saber on eren els refugis?

Ravel. Pavane pour une infante défunte

Dansa hongaresa núm.5

Charles Chaplin. El gran dictador.

Misèria

Ciutadans

Jo vinc d’un temps més fred. Abans de l’alba,
camins gebrats duien callades ombres
als finestrals brutosos de les fàbriques.
Avui aquelles ombres del passat
que van ensordir el món amb els seus cants
miren des de dins meu. No entenen res.
Contemplen, opulenta, una misèria
que ni sap que és misèria.
És el final d’un somni. Ara toca
fer democràtic l’art. Cap arbre alt.
Espantosament rics i, per això,
espantosament pobres.

Joan Margarit (Casa de Misericòrdia).

Nadal

Volia escriure alguna cosa abans de tancar per vacances, però els virus nadalencs no hi han estat d’acord. Que en Corelli parli per mi, i bones festes.

Arcangelo Corelli. Concerto Grosso for two violins, cello, strings and basso continuo in G Minor "Fatto per la notte di Natale" Op. 6 No. 8
PART 1.

PART 2

PART 3

Sorpresa

“Un buen día se le presentó un personaje corpulento y estrafalario, que le dijo: “Me llamo Salomon, y vengo a llevármelo a Londres”. El músico quedó sorprendido ante semejante conminación, pero Salomon era de los que solían ir por derecho. (...) Era un buen momento. Y aunque Haydn nunca había viajado y frisaba los sesenta años, se decidió a emprender el viaje, quizá no tanto por las suculentas condiciones económicas que Salomon le ofrecía, como por la posibilidad de componer sinfonías para gran orquesta. (...)”
“La sinfonía 94, “Sorpresa”, responde a una advertencia de Salomon, que avisó a Haydn, en un exceso de precaución, que el público de Londres era tan inculto, que muchos se quedaban dormidos al inicio del segundo movimiento”.

José Luis Comellas (de la seva “Nueva historia de la música”).

Segon moviment de la Simfonia 94 de Haydn, “Sorpresa”.

Nostàlgia

Algunes coses que vaig escoltar amb devoció fa anys ara em farien caure la cara de vergonya. Unes quantes em deixen indiferent. D’altres em produeixen una sensació d’intensa nostàlgia. Entre aquestes últimes, algunes encara m’agraden. Però no només escolto, també entro a la màquina del temps i visc un instant d’aquells moments en que em pensava que tot era possible. És com la magdalena de Proust incrustada a les orelles. Fa una mica de mal.

Alguna cosa em diu que sí

Mishima

Nit transfigurada

Verklärte Nacht (1899), sextet per a corda d’Arnold Schönberg basat en el poema homònim de Richard Dehmel.

Part IV. Sehr breit und langsam:

Aquí es poden escoltar les cinc parts.

A peu

El 1705, un Johann Sebastian Bach de 20 anys va caminar gairebé 400 quilòmetres d’Arnstad a Lübeck per escoltar el vell mestre Buxtehude. Hi anava per quatre setmanes però s’hi va estar quatre mesos.

Dietrich Buxtehude - Membra Jesu Nostri. Ad Pedes
The Amsterdam Baroque Orquestra.Barbara Schlick (Soprano).Monika Frimmer (Soprano).Michael Chance (Alto).Christophe Pregardien (Tenor).Peter Kooy (Bass).Dir. Ton Koopman.

El Trencanous

Falten 13 dies per Nadal.

Mikhail Baryshnikov – Gelsey Kirkland


Rudolf Nureyev – Merle Park

El faune

« La musique de ce Prélude est une illustration très libre du beau poème de Mallarmé ; elle ne prétend pas en être une synthèse. Il s'agit plutôt de fonds successifs sur lesquels se meuvent les désirs et les rêves du faune dans la chaleur de cet après-midi. » Debussy, 1894.

"Prélude à l'après-midi d'un faune" by Claude Debussy. Leopold Stokowski with the London Symphony Orchestra, Royal Festival Hall, London, 14 June 1972.

També existeix en forma de ballet, amb coreografia de Nijinsky, que va revolucionar el món del ballet, va escandalitzar l’opinió pública i va dividir els crítics.

Extret de danzaballet.com:

L'Après-midi d'un Faune, inspirado en el poema de Stéphane Mallarmé titulado "La Tarde de un Fauno", fue creado el 29 de mayo 1912 por Vaslav Nijinski, sobre una partitura de Claude Debussy con escenografía de Léon Baskt.
"La siesta del fauno" provocó un escándalo mayúsculo cuando fue presentado por primera vez en París, por su erotismo explícito y su radical apartamiento de la tradición del ballet clásico. La coreografía creada representaba un aspecto de bajorrelieve griego animado, en donde las bailarinas debían desplazarse con el pie al suelo, posando primero el talón y terminando el movimiento en los dedos, en total oposición a las reglas clásicas enseñadas hasta entonces. Los pocos elegidos debían ubicar el cuerpo de frente al público, la cabeza y los miembros de perfil, los brazos mantenidos en posiciones angulares diversas.El telón del Teatro del Châtelet se levantó ante un público sorprendido a la vista del bellísimo decorado de León Bakst -un lago bordeado de árboles- en el medio del cual se encontraba Nijinski con su malla cubierta con manchones, y las ninfas vestidas con túnicas plisadas, pelucas doradas y pies desnudos. Nijinsky logró gritos y abucheos utilizando el chal como si estuvieran filmando una película erótica. Debussy abandonó la sala diciendo: “Ha interpretado groseramente la palabra satisfacer”. August Rodin mandó una encendida defensa a los periódicos: Nijinsky era un genio; Diaghilev, otro; el Preludio, arte; y el que no estuviera de acuerdo un retrógrado".

Rudolf Nureyev. "L'Après-midi d'un Faune", de Debussy

Una altra fugida

Howard Shore. Concerning hobbits. BSO The Lord of the Rings.

*La il·lustració és d'Alan Lee.

Mecanismes

He vist un riu a París

aprop de sa torre gris.

He vist un paraigües esqueixat.

Tots es mecanismes.

Un home i sa dona aturats

conversen enterra amb un moix.

Sa dona desplega i desfà

tots es mecanismes.

I plou un dia normal,

sa gespa s´enverda i reviu,

ell tira es paraigües espenyat.

Tots es mecanismes.

I vola es pedaç ondulant

i com un insecte ferit

dins s´herba per sempre aturats

tots es mecanismes...

La vida, la mort.

No volveré a ser joven

Que la vida iba en serio
uno lo empieza a comprender más tarde
- como todos los jóvenes, yo vine
a llevarme la vida por delante.

Dejar huella quería
y marcharme entre aplausos
- envejecer, morir, eran tan sólo
las dimensiones del teatro.

Pero ha pasado el tiempo
y la verdad desagradable asoma:
envejecer, morir,
es el único argumento de la obra.

Jaime Gil de Biedma, 1968

Requiem

Requiem de Mozart. Confutatis i Lacrimosa.
John Eliot Gardiner. English Baroque Soloists & Monteverdi Choir. Palau de la Música Catalana, 1991.

El bosc silenciós

El bosc silenciós (Klid). Antonín Dvořák


* La imatge: Farquharson. West with evening glows.

El que deixem enrere

No cal ser un pobre italià dels anys 40 a qui han robat la bicicleta – únic mitjà per sostenir la família – per veure’s aclaparat pels problemes. Però em pregunto si cal que ho paguin els nostres fills quan no hi ha lladres de bicicletes i el que ens aclapara és l’estafa immobiliària més gran de la història o la necessitat de consumir per fer funcionar el mecanisme d’engreix d’uns quants.

Ladri di biciclette. Vittorio de Sica, 1948.

A casa

De vegades et venen unes ganes boges de desaparèixer, de marxar ben lluny, d’oblidar-te de tot. Però tot seguit, sense saber com, et sorprens al sofà de casa, amb un llibre entre les mans i el cinquè concert de Brandenburg sonant fluixet a l’equip de música, amb el soroll que fa J rentant els plats a la cuina i la cançoneta que s’inventa el teu fill petit mentre juga amb els clics. Llavors el teu fill gran s’apropa imitant un tiranosaure, i et demana el berenar. I et preguntes on volies anar si només cal tancar la porta de casa i tots els maldecaps queden fora.

Anar-se’n ben lluny, a un lloc imaginari

Gene Kelly Frank Sinatra - "New York, New York"


West Side Story - America


Frank Sinatra - New York, New York


Billy Joel - New York State Of Mind


Eagles - New York Minute


Sting - Englishman in New York


R.E.M - Leaving New York

Manel