dimarts, 28 d’octubre de 2008

Tot va començar amb una cinta de casset.

Fa una setmana no sabia res de Bach. És clar, sabia que existia, coneixia – superficialment – la seva música. Qui no coneix Bach? Però Bach, la persona... ni idea. Un home vell amb perruca: ni més ni menys que la opinió d’alguns contemporanis de la seva vídua. Ah, sí... sabia que havia tingut molts fills. Moltíssims, eh? Tampoc no tenia ni idea de que la seva obra havia caigut en l’oblit durant dècades. És dur estar lluitant contra aquesta mena d’ignorància a la meva edat. Però em disculparé atribuint la responsabilitat a la pobra educació musical rebuda.
L'únic contacte amb la música clàssica de la meva primera infantesa va ser una cinta de casset de la novena de Beethoven que el meu pare havia comprat als encants. Recordo, més tard, que la mestra de plàstica es va entestar en fer-nos entrar coses belles no només pels ulls sinó també per les orelles posant-nos durant la classe música “de la bona”. Han fugit de la meva memòria totes les melodies, excepte una que ara puc identificar com la primavera de Vivaldi. En canviar d’escola per fer BUP, vaig caure en mans d’una altra professora que creia fermament que l’audició per sí sola obraria miracles. D’aquelles sessions interminables només puc recordar la música aquàtica de Haendel. L’últim capítol, a punt d’entrar a la universitat, el protagonitza el Concierto de Aranjuez, que aquest cop el meu pare va dur a casa ja en format vinil. I fins aquí la meva formació musical. Tot i que, si vull ser fidel a la veritat, durant la meva etapa universitària vaig fer un curs intensiu d’uns altres tipus de músiques amb etiquetes tan pintoresques que si no són inventades és que devien existir.
És clar que potser no anaven tan errades aquelles mestres i alguna cosa va quedant. Quan el soroll etiquetat va abandonar la meva vida, em vaig començar a arrossegar intentant trobar un forat per on introduir-me al món de la música clàssica. Fins i tot – els déus em perdonin – vaig adquirir uns quants d’aquells “Karajan Romántico”, “Espectacular” i no se què més. No sabia què escoltar, ni com escoltar-ho. Per on començar?
Un bon dia, no fa gaire, vaig trobar algú capaç d’obrir-me la porta que havia estat buscant. Quatre anècdotes, dues lectures recomanades i un parell d’enllaços d’àudio... et voilà!
Naturalment, de seguida em vaig ocupar d’aconseguir pels meus fills Pere i el Llop, el Carnaval dels Animals i Fantasia. Perquè tot va fent forat, oi?

Mussorgsky. Una nit a la muntanya pelada. (fragment de Fantasia. 1940. Disney)


Saint-Saëns. Carnaval dels animals. Fossils.


Prokofiev. Peter and the Wolf. (Curt Disney. 1946)
Part 1 de 2.

Part 2 de 2.