Diu Roald Dahl, a propòsit dels seu pare:
“Mantenia una curiosa teoria de com desenvolupar un sentit de la bellesa a les ments dels fills. Cada vegada que la mare es quedava embarassada, esperava fins als darrers tres mesos de l’embaràs i llavors li anunciava que havien de començar «les glorioses passejades». Aquestes glorioses passejades consistien a dur-la al camp, a indrets de gran bellesa, i allà passejar una hora cada dia, de forma i manera que pogués absorbir l’esplendor dels voltants. La seva teoria era que, si els ulls d’una dona embarassada observaven contínuament la bellesa de la natura, aquesta bellesa passaria d’alguna manera a la ment de l’infant encara no nat i que aquell infant creixeria fins a resultar un amant de les coses belles. Aquest fou el tractament que reberen tots els seus fills abans de néixer.”
L’amor a les coses belles del seu pare va fer que, paradoxalment, en Roald passés els seus dies d’escola en un internat anglès. Un cop mort el pare, la mare va tenir molt en compte el desitjos del senyor Dahl:
“El seu marit havia dit sempre i amb decisió que volia que els seus fills s’eduquessin en escoles angleses. Eren les millors del món, solia dir. Molt millor que no pas les noruegues. Millor fins i tot que les gal·leses, a despit del fet que vivia a Gal·les i hi tenia el negoci. Mantenia que hi havia alguna cosa de màgic en l’ensenyament anglès, i que l’educació que proporcionava havia fet que els habitants d’una illa petita formessin una gran nació i un gran imperi i que produïssin la literatura més gran del món.”
Així va ser com el petit Roald va patir els maltractaments, la solitud i la por, desconeguts a la seva vida familiar.
Més endavant – després del seu pas per l’Àfrica colonial i la guerra amb la Royal Air Force – es va revelar com un magnífic escriptor, molt hàbil jugant amb l’humor negre.
Roald Dahl. El nen. Editorial Empúries. Barcelona, 2007. (Traducció de Ramon Barnils) [pàg. 21 i 23]
Avui escolto:
A la cova del rei de la muntanya . Peer Gynt. Edvard H. Grieg
“Mantenia una curiosa teoria de com desenvolupar un sentit de la bellesa a les ments dels fills. Cada vegada que la mare es quedava embarassada, esperava fins als darrers tres mesos de l’embaràs i llavors li anunciava que havien de començar «les glorioses passejades». Aquestes glorioses passejades consistien a dur-la al camp, a indrets de gran bellesa, i allà passejar una hora cada dia, de forma i manera que pogués absorbir l’esplendor dels voltants. La seva teoria era que, si els ulls d’una dona embarassada observaven contínuament la bellesa de la natura, aquesta bellesa passaria d’alguna manera a la ment de l’infant encara no nat i que aquell infant creixeria fins a resultar un amant de les coses belles. Aquest fou el tractament que reberen tots els seus fills abans de néixer.”
L’amor a les coses belles del seu pare va fer que, paradoxalment, en Roald passés els seus dies d’escola en un internat anglès. Un cop mort el pare, la mare va tenir molt en compte el desitjos del senyor Dahl:
“El seu marit havia dit sempre i amb decisió que volia que els seus fills s’eduquessin en escoles angleses. Eren les millors del món, solia dir. Molt millor que no pas les noruegues. Millor fins i tot que les gal·leses, a despit del fet que vivia a Gal·les i hi tenia el negoci. Mantenia que hi havia alguna cosa de màgic en l’ensenyament anglès, i que l’educació que proporcionava havia fet que els habitants d’una illa petita formessin una gran nació i un gran imperi i que produïssin la literatura més gran del món.”
Així va ser com el petit Roald va patir els maltractaments, la solitud i la por, desconeguts a la seva vida familiar.
Més endavant – després del seu pas per l’Àfrica colonial i la guerra amb la Royal Air Force – es va revelar com un magnífic escriptor, molt hàbil jugant amb l’humor negre.
Roald Dahl. El nen. Editorial Empúries. Barcelona, 2007. (Traducció de Ramon Barnils) [pàg. 21 i 23]
Avui escolto:
A la cova del rei de la muntanya . Peer Gynt. Edvard H. Grieg
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada