“Tanqui’s entre filats espinosos milers d’individus diferents per edat, condició, origen, llengua, cultura i costums, i sotmeti-se’ls a un règim de vida constant, controlable, idèntic per a tots i per sota de totes les necessitats: és el més rigorós que un investigador hauria pogut crear per establir què és essencial i què és adquirit en el comportament de l’animal-home enfront de la lluita per la vida.
Nosaltres no creiem en la més òbvia i fàcil de les deduccions: que l’home és fonamentalment brutal, egoista i estúpid per com es comporta quan tota la superestructura civil és destruïda (...).
En canvi, ens sembla digne d’atenció aquest fet: és palès que hi ha entre els homes dues categories particularment ben diferenciades: els salvats i els enfonsats. Altres parelles de contraris (els bons i els dolents, els savis i els estúpids, els covards i els valents, els desgraciats i els afortunats) són força menys clares, semblen menys congènites, i sobretot admeten gradacions intermèdies més nombroses i complexes.
Aquesta divisió és molt menys evident en la vida ordinària; en aquesta no passa gaire sovint que un home es perdi, perquè normalment l’home no està sol, i, en la seva ascensió i en la seva devallada, està lligat al destí dels seus veïns (...) A més, cadascú acostuma a posseir unes reserves espirituals, físiques i fins i tot pecuniàries tals, que l’eventualitat d’una desfeta, d’una mancança davant de la vida, també és menys probable. Afegeixi’s encara que la llei i el sentit moral, que és llei interior, exerceixen una sensible acció d’esmorteïment (...).
Però al Lager succeeix ben altrament: aquí la lluita per sobreviure és sense remissió, perquè tothom està desesperadament i brutalment sol.”
“Si els enfonsats no tenen història, i un de sol i ample és el camí de la perdició, els camins de la salvació són, en canvi, molts, difícils i impensats.”
Primo Levi. Si això és un home. Edicions 62. Barcelona, 2008. (Traducció de Francesc Miravitlles). [pàg. 118-120]
A quina categoria pertanyem? Podem rumiar-ho mentre continuem caminant per la “tercera via” que Primo Levi assenyala com “la norma”.
John Williams. Schindler’s List.
Nosaltres no creiem en la més òbvia i fàcil de les deduccions: que l’home és fonamentalment brutal, egoista i estúpid per com es comporta quan tota la superestructura civil és destruïda (...).
En canvi, ens sembla digne d’atenció aquest fet: és palès que hi ha entre els homes dues categories particularment ben diferenciades: els salvats i els enfonsats. Altres parelles de contraris (els bons i els dolents, els savis i els estúpids, els covards i els valents, els desgraciats i els afortunats) són força menys clares, semblen menys congènites, i sobretot admeten gradacions intermèdies més nombroses i complexes.
Aquesta divisió és molt menys evident en la vida ordinària; en aquesta no passa gaire sovint que un home es perdi, perquè normalment l’home no està sol, i, en la seva ascensió i en la seva devallada, està lligat al destí dels seus veïns (...) A més, cadascú acostuma a posseir unes reserves espirituals, físiques i fins i tot pecuniàries tals, que l’eventualitat d’una desfeta, d’una mancança davant de la vida, també és menys probable. Afegeixi’s encara que la llei i el sentit moral, que és llei interior, exerceixen una sensible acció d’esmorteïment (...).
Però al Lager succeeix ben altrament: aquí la lluita per sobreviure és sense remissió, perquè tothom està desesperadament i brutalment sol.”
“Si els enfonsats no tenen història, i un de sol i ample és el camí de la perdició, els camins de la salvació són, en canvi, molts, difícils i impensats.”
Primo Levi. Si això és un home. Edicions 62. Barcelona, 2008. (Traducció de Francesc Miravitlles). [pàg. 118-120]
A quina categoria pertanyem? Podem rumiar-ho mentre continuem caminant per la “tercera via” que Primo Levi assenyala com “la norma”.
John Williams. Schindler’s List.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada