dimarts, 24 de febrer de 2009

Llibres indigestos

No hi ha res a fer. Se m’ha indigestat. Fa dos mesos que intento sense èxit acabar-me d’una punyetera vegada La marxa de Radetzky. Diuen les crítiques: “La Marxa de Radetzky , l´obra més popular i valorada de Roth , és un text cabdal de la narrativa moderna. Sobretot per la força amb què la imaginació domina un argument ampli i heterogeni, perfecta combinació de record panoràmic i consciència crítica indefallible, servida amb un estil sintètic i mesurat”. Doncs bé, potser és perquè no he aconseguit passar de l’equador de la novel·la, però ja n’estic tipa de naftalina i d’aquells personatges acartronats que no entenc, i puc assegurar que en aquests moments se me’n refoten els darrers anys de l’imperi austrohongarès i la sort de la família Trotta al complet. Però no puc deixar el llibre, seria una derrota. No he pogut mai, sempre els he d’acabar. És per això que mai m’he atrevit a començar l’Ulisses de Joyce. I és per això que sento com un tema pendent Rayuela, l’únic llibre que he deixat pensant que no en seria capaç. Clar que això va ser quan era una adolescent, i potser ara no em resultaria tant difícil, però no em veig amb cor... per si de cas. També tinc aparcada la naftalínica Middlemarch, però aquesta no em fa por, se que l’acabaré perquè li he agafat tirria a la senyoreta Brooke. En canvi el jove Trotta no em fa ni fred ni calor, i és per això que pateixo tant.

3 comentaris:

crisnoa ha dit...

jo em vaig proposar llegir l'Ulises en anglés quan tingués 40 anys, no se encara perqué se'm va ocórrer aquesta bajanada. Ara be, conforme s'aproxima la data més em pose a tremolar ....

E. ha dit...

Jo ja en faré prou si el llegeixo en català (o castellà, no se quina traducció serà més recomanable).
Però vaja, que si ens hem de posar dates, prefereixo deixar-me marge fins als 65.

bvalvarez ha dit...

Veo que eres una enamorada de la literatura... Pues yo quería leerme esa obra de Roth pero ya me estás asustando... Middlemarch también es otra de mis pendientes. Muchas gracias por tu comentario y preciosa la foto de la portada del blog. Inmpresionante París.