Mai m’ha agradat la classificació per edats en els llibres infantils i juvenils. Diuen que serveixen com a orientació pels pares i adults en general que han de comprar un llibre a un nen, però penso que és molt trist tenir només la guia de l’edat per triar un llibre per un infant. Si no saps prou coses d’aquell nen per triar-li un llibre, potser no cal que li facis un regal o potser t’hauries de plantejar si la teva relació amb el nen és la que hauria de ser. En cas que coneguis perfectament el nen però necessitis igualment la orientació perquè no tens criteri per triar llibres i no en saps res del món de la literatura (infantil o no), un bon llibreter hauria de ser capaç de fer bon suggeriments. Ah, però llavors cal que hi hagi un bon llibreter al peu del canó, oi?
La classificació per edats em sembla empobridora. Els meus fills gaudeixen de llibres que algun il·luminat ha determinat que només serveix per nadons. Per sort, a molts llocs la classificació només indica una edat mínima. Bé, anem avançant. Però tampoc això em sembla adient, perquè alguns nens poden accedir a llibres que teòricament són per nens molt més grans. Potser no saben llegir, però poden escoltar. Potser un mateix llibre pot tenir lectures a diferents nivells. Uns pares atents i amants ells mateixos de la lectura saben aquestes coses.
Per tot això m’ha alegrat assabentar-me d’aquesta iniciativa: “No to Age Banding”, que signa, entre molts altres, Quentin Blake.
La classificació per edats em sembla empobridora. Els meus fills gaudeixen de llibres que algun il·luminat ha determinat que només serveix per nadons. Per sort, a molts llocs la classificació només indica una edat mínima. Bé, anem avançant. Però tampoc això em sembla adient, perquè alguns nens poden accedir a llibres que teòricament són per nens molt més grans. Potser no saben llegir, però poden escoltar. Potser un mateix llibre pot tenir lectures a diferents nivells. Uns pares atents i amants ells mateixos de la lectura saben aquestes coses.
Per tot això m’ha alegrat assabentar-me d’aquesta iniciativa: “No to Age Banding”, que signa, entre molts altres, Quentin Blake.
Avui escolto Maurice Ravel. Ma mère, l’oye. Le jardin féerique.
*La imatge de capçalera és una il·lustració d'Arthur Rackham.
1 comentari:
La pregunta que sempre faig quan em demanen orientació sobre llibres per a nens és, precisament, si els llegiran sols o acompanyats: és fonamental saber-ho. Per això, les indicacions sobre l'edat són molt relatives.
El problema, el gran problema, és que sempre, sempre, els nens són molt eixerits per a la edat tenen. Ja ho pot dir la tieta, l'avi, o qui sigui: se senten ofesos si els ensenyes, per exemple, un llibre de pop-ups que, ves per on, compren sobretot els adults.
Salutacions cordials.
Publica un comentari a l'entrada