Escrius unes paraules. O no tens paraules. I et ve de gust compartir una composició de Pergolesi, o un passatge de Debussy. Tornes un any després i algú ha considerat que aquella interpretació no havia de ser allà. Que era il·legal, una
infracción... Qualsevol que arreu del planeta hagi volgut posar una mica de música al seu seu blog pot trobar-se en qualsevol moment que allà on hi havia un missatge, de sobte, només hi ha un forat negre per causa de
unos términos de uso. Jo no se a qui fa mal que poguem escoltar un trosset dels cants del Cor de nens de Viena. Potser això, fins i tot, ens farà buscar el CD - aquest artefacte en vies d'extinció - i donar uns calerons a la diligent indústria musical, que no te altra cosa a fer que rastrejar espurnetes al youtube per deixar-nos en l'absoluta foscor. Com si sense aquestes engrunes algú pogués trobar el camí cap a les botigues de discos, indrets cada cop més apartats i llunyans dels camins per on discorren les coses que es volen donar a conéixer (ho sento pels botiguers). Doncs què voleu? Si no ens deixen les engrunes, s'hauran de confitar el pa sencer. Afortunadament ni Mozart ni Bach els pertanyen, de manera que en algun lloc o altre els retrobarem. Però sempre quedarà aquell forat negre que certifica l'estupidesa d'uns, la ingenuïtat dels altres, el missatge que ha quedat buit de contingut. L'epitafi d'un món que s'acaba, escrit per aquells que, volent-lo salvar, l'han acabat de matar.
1 comentari:
Te comprendo y siento la misma sana indignación que tú sientes... además en Alemania hay todavía más compañías que ponen pegas, la mitad de lo que me mandan amigas por el youtube aparece "vetado" en mi país. Increíble.
Un supersaludo
Publica un comentari a l'entrada