Feia gairebé 9 mesos que no passava per aquí. Pràcticament un embaràs. No hi ha hagut embaràs, però sí que he estat païnt una serie d'idees i sensacions. Vaig abandonar el blog amb l'inici del cas Millet i torno pocs dies després de la gran manifestació del 10 de juliol. Jo és que soc monotemàtica i quan una cosa m'amoïna puc passar-me mesos bloquejada amb els meus propis pensaments. Pocs llibres he pogut digerir, poca música nova he pogut incorporar; el neguit que sentia era intermitent però prou regular com per impedir-me altres tasques que requerisin la participació d'un nombre significatiu de neurones. També he tingut molta feina, però això no és excusa. La feina mai no ho pot ser. Qui vol, treu temps d'on sigui.
En tot cas, ja torno a ser aquí. Torno a començar.
2 comentaris:
Una excel·lent notícia. N'hi ha que et trobàvem a faltar...
Doncs no esperava que em trobés a faltar ningú...
la veritat.
Publica un comentari a l'entrada