Si el temps que gasto lamentant el temps perdut el fes servir per fer aquelles coses que no tinc temps de fer, ni em lamentaria ni tindria motius per lamentar-me.
Acqua, o el que poden fer els nens...
Fa 15 anys
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Jo sempre em consolo pensant que les coses que no tinc temps de fer és perquè més val que no les faci...
L'altre dia vaig anar al metge perquè estava molt cansada, a veure si podia tenir una mica d'anèmia. La doctora, amb ulls de gran sagacitat, em va mirar fixament i em va preguntar: "Tienes pensamientos recurrentes y reiterativos?".
NOOOOO, li vaig contestar. A veure si he vingut per una anàlisi de sang i em fa sortir amb la recepta del Prozac! No, no tinc cap depressió, però crec que vaig mentir amb la resposta a aquella pregunta en particular.
Així que ja veus quina és la dificultat que tinc per arribar a un consol tant immediat i sensat com el teu.
E.: tens un premi al meu bloc.
Coincideixo molt amb tu, en general, amb les teves reflexions.
Publica un comentari a l'entrada