He rebut el “Premi llimonada”. Me l’ha donat la Gemma, d'Anar aprenent. M’ha fet molta il·lusió, més que pel premi en si, per qui me l’ha donat. Després m’ha entrat curiositat per esbrinar l’origen d’aquest artefacte de propagació exponencial i he intentat rastrejar-lo endarrere. Ha estat apassionant, m’he vist passant per blogs de tota mena. M’ha fet molta gràcia veure com en diferents contextos se li donaven diferents connotacions – si la memòria no en falla, crec que algú deia que es tractava d’un premi para “rojales”. Sigui el que sigui això. No se què en deurien pensar d’això els que, 20 enllaços més allà, se’l repartien entre posts lloant Déu i la patria. Després he provat de posar el nom en anglès i, oh!, ha sortit de tot, allà! Però el cas és que finalment no he pogut esbrinar qui va ser l’inventor de la cosa.
Per mi ha estat tot un honor que la Gemma pensés en mi, i compartir el reconeixement amb els altres tres blogs que ha triat. Jo passo tot seguit a inventar-me les regles del premi – com que veig que la Gemma no les ha copiat, puc fer veure que no les he llegit – i em limitaré a recomanar als meus lectors que visitin aquests tres blogs, que m’agraden molt i visito sovint (tot i que dos d’ells no els tinc en el blogroll d’aquest blog sinó en el de Coses de nens), i que se que visiten la Síndrome d’Stendhal de tant en tant, deixant comentaris que em fan molt feliç, perquè em sento menys monologuista que de costum.
Anar aprenent
Per mi ha estat tot un honor que la Gemma pensés en mi, i compartir el reconeixement amb els altres tres blogs que ha triat. Jo passo tot seguit a inventar-me les regles del premi – com que veig que la Gemma no les ha copiat, puc fer veure que no les he llegit – i em limitaré a recomanar als meus lectors que visitin aquests tres blogs, que m’agraden molt i visito sovint (tot i que dos d’ells no els tinc en el blogroll d’aquest blog sinó en el de Coses de nens), i que se que visiten la Síndrome d’Stendhal de tant en tant, deixant comentaris que em fan molt feliç, perquè em sento menys monologuista que de costum.
Anar aprenent
El diario de Superwoman
Com que no són legions les que em visiten – ni cal – suposo que a efectes pràctics és com presentar-los entre ells, a banda de donar-los a conèixer a algún que altre despistat que passa per aquí de tant en tant procedent de les insondables profunditats del blogger i dels camins inescrutables del google. Els tres blogs són tres estils molt diferents, i els tres m’agraden molt.
Acabo amb una mica de música, que he “descobert” Rutter i estic amb això:
Com que no són legions les que em visiten – ni cal – suposo que a efectes pràctics és com presentar-los entre ells, a banda de donar-los a conèixer a algún que altre despistat que passa per aquí de tant en tant procedent de les insondables profunditats del blogger i dels camins inescrutables del google. Els tres blogs són tres estils molt diferents, i els tres m’agraden molt.
Acabo amb una mica de música, que he “descobert” Rutter i estic amb això:
3 comentaris:
Moltes gràcies
Tienes razón en que no me hubiera enterado del premio pero porque llevo una temporada de vacas flacas y tengo menos tiempo que nada, pero lo agradezco mucho, mucho...
Un supersaludo
Ep, moltíssimes gràcies pel premi. He estat massa enfeinat darrerament i no he tingut gaire temps de passejar per la blogosfera..., i no me n'he assabentat fins avui. Perdona. En tot cas, és un honor.
No crec estar en condicions de donar un premi a ningú, però sí que m'agraden molt els vostres blogs. Encara que no comenti gaire -- gairebé que ni comento en el meu propi!
Publica un comentari a l'entrada