dijous, 26 de març de 2009

Ni un pas enrere

Li havien dit que tornar enrere era de covards, una derrota, un deshonor. Així que va tancar la porta al seu darrere i va llençar la clau. Ni un pas enrere. S’endinsà amb decisió al seu infern particular, convençut que a l’altra banda l’esperava la salvació, fos el que fos això. El seu pas, primer ferm, es va anar afeblint, tremolós. On hi havia hagut fe, va caldre esperança, i aquesta va ser arrasada per la por, convertida en incertesa i, finalment, constatació de la terrible realitat. Sense haver albirat cap sortida, es va esvair, consumit pel foc.