dissabte, 3 de gener del 2009

Me’ls miro

Me’ls miro mentre es rebolquen en el cadàver putrefacte, lluitant per un os pelat, atacant les vísceres del cos mort i les dels seus competidors. Porten la putrefacció a les seves dents; el cadàver, fa un segon, era encara immaculat i ara put com si fes setmanes que es podreix al sol. J és massa fàcil, M degota per l’hermenèutica, K és ridículament autobiogràfic, maleïts tots. Cal disseccionar sense asaborir.

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Inquietante

E. ha dit...

La alegría de la huerta.

Anònim ha dit...

Ho escrius tú?

E. ha dit...

Sí. Si no poso autor, és que és meu.

Anònim ha dit...

Doncs escrius molt i molt bé.

Ja voldría jo...

E. ha dit...

Gràcies, però no crec que escrigui tant i tant bé, ni de lluny. I sense ànims de sentar un precedent en el llençament de floretes, a mi m'agrada el que escrius i com ho escrius tú. El que he llegit, és clar...

Anònim ha dit...

Sí jo no escric res!

Tot es robat! :)

En tot cas accepto que t'agradi el que llegeixo (i de vegades resumeixo o torno a transcriure)

Petons

E. ha dit...

Home, juraría que com a mínim una de les últimes entrades sí és teva. O això o ens has enganyat! :-P

Anònim ha dit...

Sí, hi han cosetes meves aquí i allà :)