Ho he vist a L'efecte Jauss 2.0 i m'ha agradat tant que...
dijous, 26 de març del 2009
Ni un pas enrere
Li havien dit que tornar enrere era de covards, una derrota, un deshonor. Així que va tancar la porta al seu darrere i va llençar la clau. Ni un pas enrere. S’endinsà amb decisió al seu infern particular, convençut que a l’altra banda l’esperava la salvació, fos el que fos això. El seu pas, primer ferm, es va anar afeblint, tremolós. On hi havia hagut fe, va caldre esperança, i aquesta va ser arrasada per la por, convertida en incertesa i, finalment, constatació de la terrible realitat. Sense haver albirat cap sortida, es va esvair, consumit pel foc.
diumenge, 22 de març del 2009
The Wraggle-Taggle Gypsies
Fa 20 anys vaig descobrir els Waterboys en una classe d’anglès, de la mà d’una professora de no-se-quin-poble by Sea del sud d’Anglaterra que ens va fer escoltar “How long will I love you” mentre emplenàvem els espais que faltaven a la lletra que ens havia passat fotocopiada. Al cap de poc temps em vaig comprar un parell de CDs i em van agradar força. Una de les cançons que més recordo és aquesta:
L’altre dia, quan buscava versions de l’Ombra mai fu, em va agradar la d’Andreas Scholl. Llegint la seva biografia em va interessar saber quines cançons tradicionals havia interpretat, i – oh! – vet aquí que em vaig tornar a trobar amb els wraggle taggle gypsies (ho canta ell solet tot i que semblin dos):
dissabte, 21 de març del 2009
divendres, 20 de març del 2009
dimecres, 11 de març del 2009
diumenge, 8 de març del 2009
Dia de la dona
No vull ser miliciana, ni portar mono de treball. No vull dur armes ni fer tot el que fan i han fet els homes – fins i tot allò que han fet contra la seva voluntat o allò del que molts se’n penedeixen. No vull “estar al peu del canó”, ni en “peu de guerra”, ni “a la lluita”.
Però si em fessin una fotografia del que soc, del que vull, algú podria pensar que és ideal per un cartell de l’altre bàndol, del bàndol dels dolents, del bàndol que m’esgarrifa.
Els dos bàndols creuen que la casa és la presó de la dona, i els fills una càrrega molesta de la mateixa categoria que rentar els plats. Tots dos volen llençar al mar la clau, uns amb la dona a dintre i altres amb la dona a fora. Però cap dels dos n’ha estat capaç i ara tenim la pobra dona colant-se entre els barrots cap a un costat i l’altre i arreplegant el pitjor dels dos móns mentre li diuen que s’ha alliberat.
Però si em fessin una fotografia del que soc, del que vull, algú podria pensar que és ideal per un cartell de l’altre bàndol, del bàndol dels dolents, del bàndol que m’esgarrifa.
Els dos bàndols creuen que la casa és la presó de la dona, i els fills una càrrega molesta de la mateixa categoria que rentar els plats. Tots dos volen llençar al mar la clau, uns amb la dona a dintre i altres amb la dona a fora. Però cap dels dos n’ha estat capaç i ara tenim la pobra dona colant-se entre els barrots cap a un costat i l’altre i arreplegant el pitjor dels dos móns mentre li diuen que s’ha alliberat.
divendres, 6 de març del 2009
Paris amb ulls de nen
Fotografies que el meu fill gran va fer o em va demanar que fes a Paris.
Les Invalides - Un arbust
Champ de Mars - Ocells
Tour Eiffel - Ferros
Bateaux Mouches - Esteles d'avions al cel
Le Louvre - Cocodrils i braus
Champs Élysées - Arbres quadrats
Tuileries - Un ànec
Musée d'Orsay - Un cavall
Muséum National d'Histoire Naturelle - El paradís
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
